jueves, 30 de diciembre de 2010

Quiero tu sonrisa!


A todos vosotro/as, por favor no dejeis de hacerlo.

Es un buen comienzo, sonríe a pesar de los pesares, no dejes de hacerlo!!!!! inténtaloooooooo!!!

Entonces, a pesar de los pesares... cuando tú,cuando yo... nos veamos sonreír, me harás, te haré...sonreír, y  te devolveré y me devolverás... una de tus, de mis...mejores sonrisas, para reforzar la tuya, para reforzar la mía.

Esperaré que lo hagas, yo sabré que me leísteis, por que conoceré, tu linda sonrisa,una sonrisa llena de esperanza.

Feliz 2011, mis queridos caminantes!

6 comentarios:

  1. Propera
    bè jo soc d'aquellas que es pinta el somriure i a desconcertar a la resta dels mortals.
    Aixo no vol dir que no costi...i a mès quand veus la cara que si li queda a la gent, pa flipar, oye...ya val la pena.
    Un gran somriure per tu
    I molts de petonets

    ResponderEliminar
  2. Es molt dificil somriure quan no et surt de dins.
    Per mi l'expressió de la cara és un reflexe del que succeeix dins. Desconfio de la gent que somriu sempre; em fa pensar que és hipòcrita, primer de tot amb ella mateixa, i segon amb la resta del món.

    Ari.

    ResponderEliminar
  3. ...traigo
    sangre
    de
    la
    tarde
    herida
    en
    la
    mano
    y
    una
    vela
    de
    mi
    corazón
    para
    invitarte
    y
    darte
    este
    alma
    que
    viene
    para
    compartir
    contigo
    tu
    bello
    blog
    con
    un
    ramillete
    de
    oro
    y
    claveles
    dentro...


    desde mis
    HORAS ROTAS
    Y AULA DE PAZ


    COMPARTIENDO ILUSION
    PROPERA

    CON saludos de la luna al
    reflejarse en el mar de la
    poesía...


    AFECTUOSAMENTE : OS DESEO UNAS FIESTAS ENTRAÑABLES 2010- Y FELIZ AÑO 2011 CON TODO MI CORAZON….


    ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER Y CHOCOLATE.

    José
    Ramón...

    ResponderEliminar
  4. Marta,

    gràcies per el teu regal, al teu somrriure, t' ofereixo al mateix per a tu!
    Petonets sonmrriens!
    Feliç 2011
    Ari,
    segur que tens algún motiu per somrriure, busca dins teu!
    I estic d' acord amb aquella gent que tenen aquell somrriure fix, pero desconfiat, aixó es nota amb la mirada Ari...i tant que es nota.
    Només cal que surti de dins de cor, no costa tant.
    A més, veus que ho vas fer llegint un comentari, en el teu bloc.
    Gràcies també, per aquest bonic regal. Ja em sento satisfeta.
    Feliç 2011
    Jose Ramón,

    Gracias por la belleza de esta poesia.
    Te deseo lo mejor para tí también en cada instante del nuevo 2011.

    ResponderEliminar
  5. El desig és bonic, però no sempre fàcil de dur a terme...Sens dubte, un somriure recull un altre i ens fa el dia més dolç...

    Somriures per tu.

    ResponderEliminar
  6. Audrey, el dái dolç, es veritat, pero també alimentas la teva ànima!
    Només et demano que ho provis..Ok?
    Gràcies per el teu somrriure.

    ResponderEliminar